Centenario del nacimiento del poeta Màrius Torres

Hoy se cumple el centenario del nacimiento del poeta Màrius Torres. Poeta preciosista, enfermo de tuberculosis, médico y extremadamente culto (leía a Platón, Aristóteles, Nietzsche, y adoraba a Baudelaire), se le recuerda, sobretodo, por el concurso de poesía que lleva su nombre y por su famosa estrofa deseando la paz pero no el olvido, que situamos desde hoy como subtítulo de este diario.

EL COMBAT DELS POETES

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

Joan Sales, Amarint

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937